NIT

La culpa és meva. Per què perdo els nervis d’aquesta manera? No sóc jo. No la vull sentir. Ja ho sé. Per què m’ho ha de dir si jo ja ho sé. No puc guanyar més diners. Es fa de nit. Sort que avui no fa fred. No podria resistir-ho. No vull tornar. Si fos hivern podria quedar-me quiet aquí? El bar està tancat. M’he deixat el mòbil. No sé on para el rellotge. Deu estar parat de no fer-lo servir. Sí que deu ser tard. On vaig? El bloc s’està quedant a les fosques. A quina hora se’n van a dormir els veïns? I jo què sé. Mai m’ha importat. I a qui l’importa. Els veïns saben a quina hora ens adormim nosaltres? Potser quan ja no senten crits creuen que som al llit. Quan haurà tret els testos del balcó? Mai hi surto. Un munt d’hores fora de casa. No apaga el llum. Què deu estar fent a aquestes hores? Volia que llencés l’edredó blau. Com si ella no hagués pogut en tot el dia. Maleït edredó. Pere fes això, Pere fes allò. La càrrega de tenir un fill. Està sola i jo no l’ajudo. No puc estar per l’Enric. Què més voldria. No paro de treballar per portar més diners. El que ella vol són diners, oi? I d’on les trec, les hores? Els dies se’m fan curts. Tinc ganes d’estar un diumenge amb ell. El parc. Jugàvem i tornàvem a casa a l’hora de dinar. S’haurà posat ja la camisa de dormir. Al llit, ben repapada. Li molesta el llum per dormir i no l’apaga. Ho fa expressament perquè jo ho vegi. No tornaré. Sap que torno quan apaga el llum. No vol que pugi. Si la trobo desperta cridarà, segur. Potser em truca. Ja sabrà que m’he deixat el mòbil. El deu estar mirant. L’altre dia em va preguntar qui era la Carme. No ho entenc. Sabia que la Carme és una companya. Ara hi caic, va canviar el número de mòbil i ella ho va notar. Ahir vaig ficar-hi el número de la del banc. Cèlia. Clar, ella no va mai al banc i no sap com es diu. Deu estar rabiosa. Pensarà que ara tinc una amiga que es diu Cèlia i no li he dit res perquè me n’amago. Si s’hagués dit Núria hagués afegit “banc”. Núria tieta, Núria banc. No podrem fer el viatge. Massa diners. No arriben. Els catàlegs de viatges sí que els sap anar a buscar. Praga. Les fotos són boniques. Tot el llit ple de catàlegs. Ocupen el meu lloc. Pot mirar-los quan vulgui. Per què ara? L’Enric dorm. No hi té llum. Parlarà amb ell? Es fa gran. Aquest any ja disset. No li fa cas. I a mi? Gairebé no el puc veure. Què li deu dir. Quan m’ha sentit arribar, no ha sortit de la seva habitació. Potser no hi era. Ha d’estudiar. Haurà anat a casa l’Oriol. Ahir no em va mirar. Se’n dóna vergonya de tenir un pare com jo. De què parlen ells dos? Li explicarà que abans ella pagava moltes coses. Guanyava més que jo. El seu pare li pagava molt bé. Aquesta crisi l’ha canviat. Però podria treballar, no? No guanyaria tant però jo ja no puc més. Ni caps de setmana hòstia! . Estic cansat. I no puc dir demà, tinc mal de cap. A ella li valia i el pare no li estalviava un cèntim. On vaig? No puc trucar ningú. M’he deixat el mòbil. Tampoc el faria servir. El Lluís preguntaria què hi faig aquí i tan tard. El Grau. No. Dorm, segur. I els altres estaran amb la dona. Tots dos al mateix llit. Sense edredó. Vent de primavera. Quiet al carrer refresca. M’hagués anat bé l’edredó blau. No vull que ho sàpiguen. M’agradaria dormir. Estic cansat. La nit encara se’m faria més llarga amb el rellotge. Com sabré l’hora d’anar a treballar? El veí del tercer, sempre me’l trobo. Me’n vaig a l’altre banc, aquí em pot veure. Ell gira cap a l’esquerra. Què buit està el passeig. Maleït edredó. Ara m’aniria bé. Demà quan torni agafaré el mòbil. Em trobaré una trucada seva o un missatge. És el seu estil. Vol que torni i després m’escridassa perquè marxi. El nostre llit. Els llençols blancs. La camisola blava. L’Enric parlant amb ella. Catàlegs de viatges i factures per tot arreu. Ella vol viatjar i jo no puc fer el que em diu. No m’agrada ficar-me en política. Guanyen més però jo no puc. No puc. Necessito dormir. Sort que no fa massa fred. Ahir en feia més. Va tancar el llum. Ja dormia quan vaig pujar. El sofà és més tou que aquest banc. Estic tan cansat. He de dormir com sigui. Demà m’espera feina. M’he deixat la carpeta. Em mirarà els papers. Ni ho dissimula. Me’ls trobo sempre desordenats. No hi trobarà res. He de posar Cèlia banc. Què fred és aquest banc. Tinc fred i fa mal. La seva mirada. Fa més fred allà dalt.