La mare li feia posar l’esquena
dreta contra la polleguera blanca de la porta i, amb un ganivet, marcava la
fusta amb un senyal que pintava de blau. Després agafava la cinta mètrica del
cosidor i mesurava l’alçada de la Mia. T’estàs fent gran, li deia. I de seguida
li emprovava la roba de l’altra temporada i deixava anar vores. Era així com, a
casa, li prenien la mida a la infantesa. I quan ja va ser gran i deixà
d’espigar-se, la mare va morir i ella hagué d’aprendre a créixer tot amidant la
vida per les vores del foc.
La
Mia encara viu a la mateixa casa, i un senyal verd i un altre de vermell porten
el compte dels centímetres que augmenten els seus fills. Encara els hi queda
per al blau, i la Mia té ganes de veure
com l’avancen.