El Marc arriba a casa de matinada. Tremola. Tremola sense treva i nota el degoteig de la suor a la cara. Pensa en l’home que se li ha creuat a la carretera. Maleït sigui, aquell guillat, devia anar borratxo. Surten de nit, aquests. Recorda el cop sec, el cos voleiant, ha caigut com un sac, el seu peu en prémer l’accelerador. Serà mort, no servia de res aturar-se.
Anava sol per la via comarcal, sense testimonis. Malgrat tot, s’obsessiona: l’aniran a buscar. Marejat, va al lavabo a vomitar l’alcohol que pitja per sortir. Es veu al mirall. El rostre botit i moll. La bava que baixa pel mentó. Obre l’aixeta i el so de l’aigua se li barreja amb el del motor que ha sentit en anar-se'n del local. Conté l’alè. Merda! No era el del meu cotxe! M'han seguit!
Caminava de gairell i l’Iu li ha dit que no l’agafés, però ell ha insistit en marxar. Les coses no han anat com havia previst. L’Eva l’ha esquivat tota la nit. No, avui res surt com volia.
Ja truquen a la porta.
1 comentari:
Hola Anna, aquest relat sembla com d'introdució a una continuació que potser tens pendent de fer. Com si fos una novel.la d'intriga, on a partir d'un succés potser esgarrifós, es relata tota una historia que al final porta novamente o al punt de partida o a un final inesperat.
Franc
Publica un comentari a l'entrada